CLOENDA

1. Cronologia del desenllaç Berenguer-Biure.

2. Resum del desenllaç Berenguer-Biure

3. Què ens ha quedat avui dels Saltells?  

Tornar a l'índex general

1. Cronologia del desenllaç Berenguer-Biure

Taula 3: Cronologia del desenllaç (1347-1351)

Tornar a l'índex

 2. Resum del desenllaç Berenguer-Biure

A continuació es recullen els principals punts que han esdevingut protagonistes en el desenllaç immediatament posterior a la mort de l’abat Biure.    

1. Berenguer de Saltells va ser un home força atípic. Fill únic i hereu d’un gran terratinent rural, nat c.1315, va preferir viure a Barcelona entre 1341-49, enlloc del casal familiar de Cerdanyola. Expeditiu i possiblement anticlerical va ser tot el contrari dels seus pare i avi, homes profundament religiosos, fidels a Sant Cugat i els seus monjos. Els Saltells eren pagesos enriquits, agents de l’autoritat (batlles, procuradors), però no van arribar a ser nobles, malgrat l’escut heràldic.

2. D’entrada, va haver un Berenguer adaptat al sistema. Com fill i futur hereu va participar amb la mare en alguns actes específics de la gestió del patrimoni Saltells (any 1340) i hagués estat el cap de la nissaga i el senyor de tot el patrimoni familiar... però, en un moment donat, Berenguer va deixar els pares i el casal de Magarova (encara no vivien a Saltells) i se’n va anar a viure a Barcelona, a casa dels avis i oncles materns. És un trencament amb els pares, els quals s’obren als monjos de Sant Cugat i el deshereten. En aquest període, els pares, Benvinguda i Ramon, moren el 1347 i 1348, respectivament. En aquest darrer any, apareix la pesta negra. L’abat mor de la pesta. Berenguer segueix absent de Cerdanyola i no reapareixerà fins a la mort dels pares, l’any 1349. I ho farà com “ciutadà de Barcelona”. L’herència i el refús de la persona de l’abat seran el leit motiv que presidiran aquesta aparició pública de Berenguer.

3. Berenguer reclama els seus drets davant la llei. Ell i l’abat accepten l’arbitratge d’un jurista. La sentència modifica la donació testamentària feta pel pare de Berenguer i concedeix un termini de sis mesos a l’abat per vendre la finca Saltells i pagar-li a Berenguer 47.340 sous. L’abat dóna llargues i, en vèncer el termini, Berenguer decideix trencar amb la via judicial i mata l’abat.

4. Immediatament de matar l’abat, Berenguer de Saltells va fugir: excomunicat, sense patrimoni, però viu!

5. Els Saltells aparentment es van extingir. Això s’ha cregut sempre. Ara, sabem que van haver Saltells vius, amb cert patrimoni, com un Bernat de Saltells, de Cerdanyola, que va protagonitzar algunes transaccions econòmiques davant notari, entre 1351-53.

6. Tampoc es va saber res de les branques polítiques, amb les que havien emparentat els Saltells, com la dels Vall, de Sant Cugat, i la dels Pomer, ciutadans de Barcelona.

7. Els amics de Berenguer de la petita noblesa, autoritats i funcionaris destacats, com els Togores, Rossanes, Rosseta, etc. Van prosseguir la seva vida pública, econòmica i social a Sabadell i Barcelona. Mai més van fer cap acte públic a favor de Berenguer. Tampoc no van fer res els petits nobles com els Gravalosa, de Manresa, amb els quals els Saltells estaven emparentats.

8. L’únic aliat que es va manifestar a favor de Berenguer va ser Huc Roger de Foix qui va demanar al rei el seu perdó pel Saltells i els seus el 1358. Fins i tot, va condicionar l’ajut militar a Pere III, per la guerra contra Castella (1356) a canvi del perdó reial. També el vescomte de Castellbó, cosí d’en Foix i senyor de Sabadell.

9. En ocórrer els fets, la mort de l’abat Biure va ser percebuda per la petita noblesa, sempre perjudicada per l’expansió patrimonial i rendística de l’Església catalana, com una acció reparadora, justiciera, que la satisfeia en part de les seves pèrdues de domini jurisdiccional i/o econòmic.

10. La justícia reial es va manifestar teològicament i jurídica, implacable, a favor de l’abat Biure i contra Berenguer i els seus, però econòmicament a favor de la Corona en quedar-se pràcticament tot el patrimoni Saltells (Procés Corts de Perpinyà, 12-02-1351).

11. Tanmateix, un any més tard, la Corona havia venut al monestir de Sant Cugat tot el patrimoni Saltells. Els protagonistes, com Biure i Berenguer, ja no hi eren, però el monestir tornava a gaudir de la possessió de tot el patrimoni Saltells. Sant Cugat va dividir en dos el patrimoni Saltells, amb els masos Saltells Sobirà i Saltells Jussà.

12.  Després de tot, el sistema va prosseguir igual. L’acció unilateral, violenta i irreversible empresa per Berenguer no va canviar res. Es van prohibir les barbes postisses, els caps coberts i els grups de gent armada dins les viles. Va posar en evidència algunes contradiccions fonamentals del sistema feudal, va fer prendre decisions d’ajustament a la Corona, però al final tot va seguir igual.

13.  La Corona, mancada de diners per les seves guerres i accions expansives, va haver de pactar amb els altres poders, com sempre, als quals també interessava escapçar-los la seva influència. L’Església institució va mantenir la seva presència i domini dins del braç eclesiàstic a les Corts i altres institucions catalanes.

14.  Bisbes i abats, com autoritats de primer ordre dins del sistema feudal, amb representació institucional i amb l’acumulació d’un gran patrimoni de terres i rendes.

15.  Els senyors dels castells ni es van immutar per l’acció de Berenguer, que estratègicament els afavoria en voler disminuir el poder de l’Església davant el dels senyors locals i la petita noblesa.

  Tornar a l'índex

3. Què ens ha quedat avui dels Saltells?

La comunitat catalana en general i la de Cerdanyola en particular s’han mogut històricament sempre entre la dualitat rebel·lió i col·laboració, patriotes i botiflers.

El vessant col·laboracionista està constituït per aquells que ja els hi està be que ens manin i dominin des de fora. Per tot això, els equilibris sempre resulten precaris a casa dels laietans. A cada període de rebel·lió li ha succeït un període de col·laboració. Mentre els Catà i els Cordelles, propietaris d’origen barceloní de les masies cerdanyolenques del mateix nom, van lluitar al costat de les idees liberals dels austriacistes, els Marimon van esdevenir en col·laboradors botiflers del poder instituït, reduccionista, uniformador i opressor, de Felip V de Borbó. Quelcom semblant passava amb certes élites de notables locals, aliades del caciquisme i controladores del sometent i del partit únic, arrenglerades sempre al costat del poder absolut. Rebel·lió i col·laboració, els dos camins oposats de la nostra gent, de tots nosaltres.

El vessant rebel i patriòtic és el que pren vida a les velles pedres dels poblats que esdevenen en signes d’identitat de la gran nacionalitat dels ibers laietans (amb Martike com a gran líder virtual de tots ells), malgrat que pels romans no passaven de tribu. És el que s’ha posat de manifest a les guerres dels Segadors, de Separació, del Francès i a la Guerra Civil, on les lluites, des de Catalunya, han estat sempre contra exèrcits ocupants, contra els abusos dels soldats, contra la imposició de monarquies absolutes o de sistemes militars dictatorials.

Berenguer de Saltells, insubmís i rebel, aplega aquells ideals que mai no moren i que els pobles mantenen vius dins l’espai ocult dels sentiments. Berenguer no accepta la violència estructural del sistema, es rebel·la contra ell i aplica la violència primària de la terra, el recurs a les armes per aconseguir canviar aquella altra violència.

Berenguer és el rebel cerdanyolenc per antonomàsia. Quan se sent trepitjat, ell no accepta pactes ni bones paraules. Ell demana, exigeix, la restitució immediata dels drets que li han manllevat fins i tot a contrapèl, al marge dels límits convencionals establerts.

Mentre hi hagi Martikes i Berenguers, l’esperit indòmit i irreductible de la gent de Cerdanyola seguirà triomfant a casa nostra.

Berenguer, el nostre símbol de la inconformitat, reivindicador dels drets trepitjats!