ELS SALTELLS

1. El lloc de Saltells

2. El casal de Saltells

3. La família de Berenguer de Saltells

Tornar a l'índex general

Fig. 4: Formes del cognom Saltells (s. XIV)

1. El lloc de Saltells

 El riu Sec neix a Terrassa i travessa els termes de Sant Quirze, Sabadell (Riusec), Barberà i Cerdanyola per anar a desguassar al Ripoll, en terme de Ripollet. Té uns onze Km., de cursa, dels quals 4,5 Km. són en terme de Cerdanyola.

 El riu Sec va ser conegut als temps altomedievals doblement amb els noms de “Riosicco” (any 988) i “rivo de Saltells” (any 1054). La denominació de Saltells afectava al seu tram final, entre Can Santfeliu de les Alzines (a Barberà) i l’aiguabarreig amb el Ripoll (a Ripollet), pràcticament tot el terme de Cerdanyola. De vegades, enlloc de riu era anomenat riera, per exemple, “riaria de Sautellis” (any 1059).[1] El mas Borrell, de Cerdanyola (posterior Can Mitjans, actual fàbrica Riviere), afrontava l’any 1439 amb la “riaria de Saltellis” i el camí ral de Sabadell a Barcelona.[2]

 El lloc de Saltells és documentat, simultàniament amb el riu de Saltells, als temps altomedievals i surt situat dins dels termes de Cerdanyola, Barberà i Ripollet. No és cap error ni cap contradicció. Ho explicarem.

 La confusió de creure Saltells dins del terme de Ripollet, com algú ha escrit, ve donada per algunes referències historiogràfiques que assenyalen “in terminio Palatio Auzito in locum ubi dicunt Saltellos, vel in terminio et accessu Cerdaniola” (any 990), “in terminio de Palaz Avuzid (Ripollet), in locum quem dicunt Saltellos” (any 997) i “quod habeo ab alveo Riopullo usque in ipso rivo de Saltels, id est, solarium vocatum Archanova”, el qual afrontava a sol-ixent amb el riu Ripoll, a ponent “in ipso rivo de Saltells” i per tramuntana “in ipsa via” (anys 1054, 1059), “in terminio de Palad Odit, in parrochia de s. Stephano, in locum que vocant Saltells”.[3] Es tracta de la part del riu Sec o de Saltells situada a l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Ripoll, la qual afrontava amb el mas Tiana de la Riba, en terres dins dels termes de Ripollet i de Cerdanyola. En el mateix sentit, hi ha documents que parlen de Saltells a Barberà, però és per l’afrontació amb la finca del mas Gorgs d’aquell terme.

Fig. 5: El territori de Saltells (s. X-XIV)

Resten així explicats els dos topònims principals del territori estudiat, el riu de Saltells i el lloc de Saltells, especialment, la seva situació en el pla de Cerdanyola i limítrof amb els termes de Barberà i Ripollet.

Tornar a l'índex

2. El casal de Saltells

Fig. 6: Textos amb la “casa de Saltells”

2.1. El mas de Saltells (1132)

 Si apleguem les afrontacions dels masos Morató, Cabot i Llonc que hi ha al capbreu de 1546, i, així, reconstituïm el terme de l’antiga casa de Saltells, veurem que les afrontacions eren: per llevant amb el mas Banús, per migdia amb el mas Cabanyes i el torrent dels Gorgs, per ponent amb la vall Moronta i Can Santfeliu (de Barberà) i per tramuntana amb els masos Xarau, la Farigola i Serra de la Formigada.

Resumim la informació coneguda:

Afrontacions del mas de Saltells:         

Fig. 7: Afrontacions del mas de Saltells (s. XII-XVI)

2.2. El casal o “domo” de Saltells (1360)

La casa de Saltells i les terres principals de la finca estaven situades en el cor del territori de Saltells abans definit. Per un document de l’any 1132 el mas de Saltells, amb la torre que allà hi havia, la “turris vero, que ibi est”, era posseït per Berenguer Arnau i la seva esposa, la pubilla Adaldis de Saltells i estava situat “in parrochia Sancti Martini de Cerdaniola vel in loco nominato Saltels”. Ermengol, abat de Sant Cugat, signava el document. El mas de Saltells pertanyia al castell de Montcada: “manso de Saltell, senoribus Monte Chatanum”. Les seves terres afrontaven “de occiduo in torrente de Valle Moronta, de circi in fisco de Montiscatani”.[7]

 Avui encara ens són desconeguts l’emplaçament exacte del casal de Saltells, les seves dimensions i característiques. Cap element material ha restat visible, com amb tants d’altres masos medievals ha succeït.[8] Tanmateix, la seva situació està força apamada  i entre les cases de Serraperera i Cordelles o del parc que fou de la Uralita, dominant el camí, la Clota de Cordelles i el territori proper, es trobava bastit el casal dels Saltells. 

Tanmateix, si no coneixem les mides de la casa, sí que sabem quines eren les del recinte que la envoltava, segons recull un document de la justícia reial:[9]

Fig. 8: Situació de la “domo” de Saltells (s. XII-XVI)

 I volem i consentim que el recinte de la casa (de Saltells) destruïda amb les restes de l’edifici, és a dir, bigues, fusta i altres coses pertanyents a l’edifici, amb les tines que hi havia, a excepció de la gran dòlia ... Volem també que la superfície amb la seva tanca comprengui de la part de sol ixent, quinze dextres i nou pams; de la part de migdia quinze dextres i quatre palms; de la part de ponent, divuit dextres i un pam, i de la part de tramuntana, divuit dextres i dos pams; i en aquest espai o superfície vós, i els vostres successors en l’abadia podreu tenir sempre les predites fites o mollons, és a dir, una a cada un dels quatre angles.[10]

O sigui que les mides indicades, transformades a sistema mètric, serien:

                        Sol ixent.               15d 9p  =  36,74 m.

                        Migdia:                  15d 4p  =  35,77 m.

                        Ponent:                  18d 1p  =  42,17 m.

                        Tramuntana:          18d 2p  =  42,37 m.

La casa de Saltells, o la casa més el pati, val a dir, tot el barri o recinte que la tancava, formaven un quadrilàter que, sense ser un quadrat, s’apropava molt ja que tenia 36 x 35 x 42 x 42 m., la qual cosa és una gran construcció, molt allunyada de les masies pageses medievals i més propera a una “domo” o una fortalesa que a una explotació agrícola.

[10] El dextre era una mesura de longitud catalana equivalent a 12 pams = 2,796 m. El pam era 1/8 de la cana de Barcelona = 0,194375 m.

Tornar a l'índex

3. La família de Berenguer de Saltells

La nissaga Saltells comença a ser coneguda, documentalment, a partir de l’any 1132. Després d’una llarga existència de quasi dos segles del topònim Saltells per designar un riu i un mas, finalment acabarà donant lloc al nom d’una família. Fins aquell moment, els diferents possessors de les cases i terres de Saltells, només eren coneguts per l’antropònim i no es pot establir cap relació de parentiu entre aquells i els primers Saltells coneguts. Com en tants altres casos propers, Cerdanyola, Feixes, Barberà, Calçada, etc., el nom de lloc serveix per donar nom a la família que habitava en l’indret del topònim respectiu.

Els avis, Ramon de Saltells (1284-1318†) i Jacma (1286-1305)

L’any 1154 Berenguer de Saltells feia de batlle de Cerdanyola pel senescal Guillem de Montcada, senyor jurisdiccional del terme. Altres Saltells, com Ramon de Saltells (1286), van ser batlles de l’abat de Sant Cugat; i d’altres, monjos del monestir, com ja s’ha dit. Són els temps en que es creen senyories dins de la senyoria del monestir, com assenyala Salrach. L’abat estableix a petits senyors o pagesos rics, els quals subestableixen als pagesos, els veritables conreadors de la terra i els imposaven també censos. Aquests propietaris, com els Saltells, esdevenen en “una figura intermèdia entre l’abat i els pagesos”[11].

 La major part d’informació notarial és econòmica. En aquest sentit, l’estudi dels Saltells té més informació de tipus econòmic que social o polític.

Ramon de Saltells (Ramon II), fill de Ramon, havia nascut al casal de Saltells que posseïa el seu pare, però a la mort d’aquest va rebre en herència la finca de Magarova, a l’altre extrem del terme, propera al Coll Favar de Sant Cugat. Va haver de deixar el casal de Saltells al seu germà Bernat, l’altre hereu. Un dels primers actes coneguts seus, va ser l’arrendament que va fer l’any 1284, per dos anys, d’un molí situat a Barberà, prop de Sabadell.[12]

Ramon de Saltells, pagès de Cerdanyola, va esdevenir ràpidament en ric propietari de terres i administrador d’altres, de les quals tenia el domini directe el monestir de Sant Cugat (sagristia major, prepositura major). Fins i tot, va arribar a batlle del monestir. Estava casat amb Jacma, filla d’Arnau de Vall, de Sant Cugat, el qual era batlle del monestir pel terme d’Octavià. Va ser “un bon casament”. Jacma va aportar “un substanciós dot de cases i terres al matrimoni”. Ramon va gaudir d’importància econòmica i va servar els interessos del monestir de Sant Cugat, del que fou batlle els anys 1290-93:[13]

Els pares, Ramon de Saltells (1311-48†) i Benvinguda (1317-47†)

Fig. 9: Nom de Ramon de Saltells (tret del seu sarcòfag)

Ramon, fill de Ramon i Jacma, casat amb Benvinguda, és documentat, com hereu, al costat del pare, des de l’any 1311. Des del traspàs del seu pare, l’any 1318, va posseir el mas de Magarova. De resultes de la partió de l’herència en dues parts, la de Saltells i la de Magarova, feta abans de 1284, Ramon i Jacma habitaven la casa de Magarova i el seus fills Ramon, Agnès i Margarida, haurien nascut en aquesta masia i no la de Saltells que posseïa el cosí Bernat.

Algun document registra Ramon com Ramonet, per diferenciar-lo del pare (Domènec Miquel li diu Ramon III): “Nos Raimundus de Saltellis et Raimundetus de Saltellis, eius filius”.[14] Ramon casaria amb Benvinguda entre 1311, any que ja era hereu, i 1317, any que Benvinguda va cobrar protagonisme en els documents notarials. Encara més, Ramon i Benvinguda posseïen l’alou també dit de Saltells, situat a Castelldefels, prop d’Eramprunyà, en aquell indret on Sant Cugat va bastir un monestir al segle X.

 El darrer Saltells, Berenguer de Saltells (c.1313-1358?)

 Fig. 10: Nom de Berenguer de Saltells, fill de Ramon  

No resulta fàcil, historiogràficament, fer una aproximació objectiva a la figura de Berenguer de Saltells, per manca de prou dades. La major part de la informació coneguda correspon a la generada de resultes de la mort de l’abat, però, amb anterioritat a aquells fets del Nadal de 1350, no succeeix el mateix i, més aviat, la minvadesa de documents és la tònica principal.[15] D’entrada, Berenguer, major d’edat, signa documents notarials els anys 1340 i 1346. Després, ve un buit documental fins el plet per l’herència (any 1350).

El primer document on Berenguer de Saltells és documentat és de l’any 1340. Es tracta d’un document signat per “Ego Benvenguda, uxor Raymundi de Saltellis, de parrochia Sancti Martini de Cerdanyola, et ego, Berengarius de Saltellis, filius dictorum coniugum”, segons el qual Benvinguda i Berenguer aprovaven i confirmaven Pere i Ramon Cases, de Sant Miquel d’Eramprunyà, la possessió de tota aquella “carrariam, amplitudinis septem palmorum”, que tenien com alou en el terme d’aquella parròquia.[16] Destaca el fet de l’absència de Ramon de Saltells en el document. És com si fos una propietat de Benvinguda, aliena a Ramon i que passaria, per herència materna, al fill Berenguer. A més, Berenguer, com signant d’un document econòmic, ja era major d’edat. El seu naixement s’hauria produït entre 1313 i 1315 i tindria en aquells moments entre 25 i 27 anys.

L’any 1346 Berenguer de Saltells concedia a Bartomeu Ferrer, de Cerdanyola, un “trotium terre meu”, que es trobava al lloc dit “la solada de la Rovira”, el qual pertanyia al “mansi mei” de Saltells. Rebia a canvi 100 sous. El mas Saltells havia tornat a la branca de Ramon III i el fill Berenguer l’any 1346, de resultes de la defunció del darrer hereu Bernat, cosí de Ramon III. Berenguer assumia en el text notarial que, tant la terra com el mas de Saltells, eren seus. Realment, el possessor del mas era el pare Ramon III, del qual Berenguer era fill únic i hereu.[17]

L’alou de Saltells fou domini directe de Sant Cugat, des del segle X fins l’any 1350, quan, per sentència arbitral, fou obligat a vendre’l i pagar 47.340 sous a Berenguer de Saltells, fill de Ramon de Saltells i Benvinguda, els quals, a la seva mort, havien donat l’alou a l’abat.  

Al capítol 4.1 es fa una aproximació acurada a l’emplaçament del casal de Saltells, molt possiblement la casa de Cordelles.